El darrer dia de classe la nostra professora de música, Adelaida, ens va proposar la idea de fer un article sobe "Què és el ragtime", i aquí el tenim!
Penso que és una bona manera per aprendre sobre aquest aspecte profundament.
El Ragtime és un gènere usical estadounidens que es va popularitzar a finals del segle XIX derivat de la marxa, caracteritzat per una melodia sincopada i un ritme accentuat en els temps impars (primer i tercer). Entre le seves arrels apareixen elements de marxa en l'estil de John Philip Sousa i de ritmes que provenen de la música africana.
Penso que és una bona manera per aprendre sobre aquest aspecte profundament.
El Ragtime és un gènere usical estadounidens que es va popularitzar a finals del segle XIX derivat de la marxa, caracteritzat per una melodia sincopada i un ritme accentuat en els temps impars (primer i tercer). Entre le seves arrels apareixen elements de marxa en l'estil de John Philip Sousa i de ritmes que provenen de la música africana.
Orígens
El seu origen principal és el Jazz. i cal dir que els seus antecedents que més destaquen són:
- Blues: és un gènere musical vocal i instrumental l basat en la utilització d'unes determinades notes (notes blues), l'ús de les progressions d'acords del blues, i d'un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos.
- Blues: és un gènere musical vocal i instrumental l basat en la utilització d'unes determinades notes (notes blues), l'ús de les progressions d'acords del blues, i d'un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos.
-Work songs i espirituals
Quina relació té el Ragtime amb el Jazz?
El ragtime és caracteritzat per ser un estil musical totalment vinculat al jazz i que només es coneix per ser, essencialment, pianístic que es materialitza amb les peces de rags.
Es tracta d'un dels elements genealògics del jazz més decisius junt amb el Blues, com he comentat anteriorment: va ser la primera música negra que va conseguir àmplia popularitat i distribució comercial.
El Jazz, en canvi, combina una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).
Es tracta d'un dels elements genealògics del jazz més decisius junt amb el Blues, com he comentat anteriorment: va ser la primera música negra que va conseguir àmplia popularitat i distribució comercial.
El Jazz, en canvi, combina una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).
Compositors destacats
James Scott
| Eubie Blake |
Va ser un pianista i compositor nord-americà de jazz tradicional y ragtime. Blake va començar tocant en locals dels extrems baixos de la seva ciutat natal. Al 1907 vaaconeguir un contracte en "L'Hotel Goldfield" a on va romandre com a pianista de plantilla durant molts anys mentres estudiava per ser compositor. |